 |
 |

Q U I N E S N O C E S D E...

Quines noces d'argent, quin embolic!
No és apropiada ni gent tan joveneta
ni uns nuvis, que sembleu dos nens de teta.
Posem-hi el contrapunt d'un vers antic :
El núvol negre i tenebrós, que espanta,
és el mateix que amb sol és tan bonic.
Tot depèn del mirar. S'és pobre o ric,
son molts vint-i-cinc anys o poc cinquanta.
El món és un jardí o pot ser un calvari.
Es tracta d'oblidar tot el que amarga
i recrear-se en cada goig diari.
Viviu amb pau i amor, que és bona carga
i Déu us donarà - podeu contar-hi -
ciri gruixut i professó molt llarga.

A Carles Verdú i Montserrat. Noces d'argent. 20 de juny de 1985.
|
 |
|
 |