 |
 |

Q U A N E S T A V E S A L L L I T

Quan estaves al llit, la panxa inflada,
cosit d'agulles dolorit i postrat,
veïent orelles de llop al teu costat
tú devies pensar -"quina putada"!
Deixar els meus fills ? La Montse abandonada?
Adéu al Tennis ? El negoci tancat ?
Adéu per sempre, La Fosca i Sant Cugat ?
Tants bons amics perduts d'una tacada ?
I vas demanar a Déu més calendari
oferint qui sap quina prometença.
Avui, que ja has sortit d'aquell calvari,
ens tens a tots amb alegria inmensa
brindant pel teu cinquanta aniversari.
El primer de la teva renaixènça !

Devia ser el 1976, més o menys.
|
 |
|
 |