 |
|
J A E S T A V E M P L E N S
Ja estàvem plens, Rafel, de gelosia
de veure't viure sempre tan feliç.
Cinquanta anys plens d'amor i fantasia
son més del que suporta aquest país.
Sense donar-te'n compte, cada dia
ens feríes marcant el teu nivell :
El golf, el tennis, la perruqueria,
la Mobilette, el jaquetó de pell...
No es pot anar pel món sent tan perfecte !
Si vols amics, és gairebé un pecat.
S'ha de tenir, com mínim, un defecte
per mantenir-te en termes d'igualtat.
Sort que ho has vist i has millorat d'aspecte :
aquell os de l'esquena t'ha salvat !
-a Rafel Contijoc en el seu 50 aniversari.
L'havien operat d'un disc de l'esquena.
(Devia ser a la vora dels anys 80)
|
|
|
|
