 |
|
N O S Ó C N I M A S S A F E R M
N I M A S S A S A V I
No sóc ni massa ferm ni massa savi
i en tot he trobat sempre qui m'avança.
Sóc home gris, però ho són sense racança,
perquè sóc de la raça-del meu avi.
Vull viure en pau, sense que mai em travi
el pensar si tinc manca o tinc sobrança.
Fent el que puc, mantinc una esperança:
que tingui el meu nivell tot el que acabi.
Sé que infal·liblement seré jutjat
quan tanqui els meus ulls, complert el meu destí.
Cada acte meu serà qualificat
per Déu, que és ben segur que fila fi.
Però que sap que no sóc ferro forjat.
Que sóc, perquè em va fer, fusta de pi.
|
|
|
|
