 |
|
T' E S C R I C
T'escric aquest sonet, Rosa Maria,
que et dono com record de casament
perquè sóc testimoni d'un moment
que és per tú d'esperança i alegria.
Seràs, si, molt feliç. Però a mi aquest dia,
al veure't el depressa que has crescut,
em fa pensar en la meva joventut
que s'ha esvait i em dón melanconia.
Què ha passat amb el temps, que m'ha volat
amb vol recòndit de maligne ocell ?
I amb tú, tendre poncella, què ha passat ?
L'altar, el nuvi, el vestit blanc, l'anell...
Has deixat de ser nena i t'has casat.
Jo me'n alegro, però em sento més vell.
A Rosa Maria Vallès, que es va separar al cap de molt poc temps. Any de 1993 ? 1994 ?
|
|
|
|
