 |
R A U - R A U
Fa molts anys que conec en directe les dificultats de
relació entre Castella i Catalunya i tinc dubtes seriosos sobre
una futura millor entesa.
Del que no tinc cap dubte, en canvi, és que la exposició
itinerant per totes les Espanyes explicant les coses bones de
Catalunya i que ja fa bastants mesos que circula, sobre costarnos
molts diners no ens farà guanyar cap nova simpatia. A mi
em fa molta vergonya que la Generalitat hagi tingut aquesta
idea. Com es diu ara en una expressió que mai m'ha agradat
gens, però que ve al cas, em treu de polleguera.
Les gents de tota la Península ens coneixen de sobres per
relacions familiars que a través dels anys ens han omplert el
país de marits i mullers, de fills i filles, de cunyats i cunyades i
avis i àvies i nebots de tots els graus de tots els pobles
d'Espanya , que van i venen sense parar, perquè ara faci falta
organitzar un galeig tan car per explicar que ens agraden les
sardanes i el pa sucat amb oli.
Castella no té remei. Té la idea fixa d'una Espanya
impossible on no hi cabem els pobles diferents. I atenta
apassionadament contra els drets humans en un intent continuat
de genocidi de les altres llengües que no siguin el castellà. Els
catalans i els bascos en podríem explicar històries inacabables
per a no dormir. I els valencians es deuen sentir avergonyits
perquè a casa seva es van inventar problemes confusionaris
amb la seva llengua d'una barroeria indigna que tots els
estaments culturals del país van denunciar.
Si es pot dir, nosaltres hem tingut la sort que els Borbons
hagin sigut més inexperts que els seus ancestres francesos i ens
han fet molt de mal, però no tot el mal, com al seu pais. És com
si ens haguessin vacunat contra les idees uniformadores, perquè
les dosis d'espanyolisme na ha estat letals i ens han immunitzat.
Això vol dir que no s'han sortit amb la seva, ni se'n sortiran
mai. Nosaltres som dèbils, però tossuts. I els petits enemics de
casa nostra, els botiflers, si ens hi fixem, no són un front fix, el fill
del botifler més impenitent s'apunta a Esquerra Republicana o
es fa del Barça.
Anem fent petits viatges d'anada i tornada, però acabem
sent fidels a la nostra terra i a la nostra manera d'entendre la
vida. Som més aviat patriotes d'una llengua i un paisatge i
aquest sentiment, com l'amor a una mare, no té recanvi possible.
Ens caldrà molta paciència en el futur. Seguirà manant
Castella amb miopia i mala educació fins que puguin, però no
més. Un dia o altre hauran de començar a respectar-nos i
aleshores potser, fins i tot, podrem parlar d'Espanya.
|
|
