 |
D O N E S P R I M E S
Generalment als homes ens agraden molts tipus de
dona, però a l'hora d'aparellar-nos seriosament sembla que
obeïm una consigna ancestral i la triem més petita que nosaltres
mateixos, per protegir-la i defensar-la i procurar-li aliments
mentre ella cura de la canalla, que creixin sense entrebancs.
També el contrast de força i envergadura facilita la libido
de l'home en els afers reproductius. Aquesta presumpció de
potència no és pas de l'home sol, es veu en cada espècie
animal.
Jo tenia un amic, fa molts anys, que era un exagerat
extraordinari en aquest sentit. Li agradaven petites i primetes i
potser fins i tot amb aires de tuberculosa, per què quedés molt
evident el contrast de potències, això li donava trempera.
La qüestió, bona per la humanitat, és que tots , en
general, tenim oportunitats per aprofitar el nostre camí per la
vida deixant la nostra llavor. Sense això acomplert, la gent es
deu morir amb més sentiment de fracàs.
El meu ventall de preferències ha sigut molt ample, però
amb una molt estricta classificació segons els usos possibles en
cada cas. Hi ha dones grans i precioses que fa bo de mirar-les
però amb les que jo no he tingut mai, gràcies a Déu, somnis
eròtics, perquè em fan por. Amb el descontrol inconscient dels
sentits en el dormir, se'm podria posar a sobre i el pensament
de morir ofegat m'espanta.
De petit m'agradava molt anar a la platja, m'ho passava
molt bé nedant i jugant amb les ones i mirant amb ulleres les
meravelles del petit món submarí que podia abastar. Però, a
mida que m'anava fent gran i fent panxeta, no hi trobava el
mateix gust en ser un més dels cossos despullats i vaig anar
perdent la costum. No volia ser ni poc ni molt, una part de
l'espectacle de boteruts que s'hi veu, a la platja.
I és que la humanitat sense roba en té massa, de greix
El primer món també marca la seva diferència amb el tercer
amb impudícia i demostrant a l'hora que els cànons de bellesa
que ens hem donat ens fan quedar a la majoria bastant
malament.
La sorpresa de la platja, centrant el tema de què parlava,
son les noies primetes que al carrer semblaven insignificants i
que amb els pocs centímetres de roba que avui es porten
ensenyen cossos que son una sorpresa. Ben formats i amb uns
pits bonics i ben proporcionats on semblava que tot era pla.
Aquelles cintures tan minúscules i aquelles panxes tan planes i
petites em fan pensar en el miracle de la reproducció, que
d'aquella dona petita en pugui sortir un nen que quan sigui gran
potser serà alt com un Sant Pau.
És curiosa la varietat de les coses de la vida. Hi ha de tot
i força, com es sol dir, i tot acaba lligant d'alguna manera. I s'ha
de pensar que els que es sentin excepció del que estic dient,
encara tenen un demà i aquest pensament és important.
És precisament per aquell demà que jo no tinc cap
ganes de morir-me.
|
|
