 |

O B S S E S S I Ó

Quan l'home es fa vell i ha perdut les forces per tot, al
cervell li queda l'instint del sexe com si el temps no hagués
passat. És un sentit finalista sense cap sortida, però que el té.
Segurament és un defecte de la naturalesa i el bo seria que
aquell impuls l'anés perdent com tantes altres coses, de mica en
mica.
Jo crec que l'home viu menys temps que la dona
precisament per aquest afany i aquest desfici per posseir femella
quan es pot i quan no es pot, esforç que crema energia vital com
una mala cosa. Per això li deuen quedar, a les seves acaballes,
uns desitjos sexuals que no valen per res, però que fan mal.
Si l'home gran no té la visió real del seu moment vital li
poden passar moltes coses, però cap de bona. Fer-se gran és
un art i no tothom és artista.
Jo he conegut molta gent, de tota mena. A un, que
m´explicava sopars de duro, li vaig desmuntar la parada amb
una crueltat que vaig creure necessària, dient-li que ell només
podria servir, ja, de consolador ecològic, perquè podria funcionar
sense bateries, però res més. No l'he tornat a veure i
m'agradaria que m'hagués entès.
És clar que tots els homes grans tenim, en un grau o altre,
obsessions sexuals en molts moments de la vida, també perquè
les dones son molt desitjables i ens han d'agradar per raó
natural. Però aquí és on hem de ser pràctics i posar l'atractiu
femení al mateix calaix on guardem tots aquells records de les
mil coses entranyables que fèiem quan erem més feliços perquè
érem petits i jugàvem a bales, a baldufes, a saco, a pilota...i
encara no havíem jugat cap vegada a papes i mames.
Penso que els metges haurien de receptar la Viagra
només a homes de mitja edat que tinguin problemes i a nosaltres
ens donessin unes píndoles que ens fessin veure les dones
només com obres d'art.
(Aquest últim pensament és políticament correcte, potser,
però no és, ni de bon tros el que jo en penso, de la qüestió. Jo
vull seguir patint la meva impotència amb intensitat i delit davant
el sexe contrari i fer veure que no me les miro.
En aquest camp sóc un artista).
|
 |