 |
L L I B E R T A T S
La paraula llibertat sembla que ens omple la boca a tots
plegats en una sensació molt satisfactòria. També ens fa sentir
moderns el que en diem viure en democràcia.
En el nostre cas, aquestes ingenuïtats tenen justificació
en el contrast dels moments actuals amb els temps de la
dictadura, en que les censures eren tan barroeres i directes.
No sé si val la pena de traure a la gent d'aquestes
sensacions tan confortables , perquè viure creient-se tot els que
els expliquen els seus diaris o els partits polítics de la seva
preferència, és una manera de viure tranquil i aquest no és un
valor menyspreable.
Però les coses són com són i mantenir-se en la
inconsciència no és un estat natural, les anestèsies no es poden
mantenir tota la vida. Penso que cadascú hauria d'espavilar-se i
tractar de jutjar les coses removent totes les neurones que tingui
arraconades.
És cert que tenim més llibertat ara que amb la dictadura,
però s'ha de considerar que aquesta situació té innumerables
graus a partir dels que no tenen ni la llibertat de triar el moment
de morir-se de gana.
Al marge dels poders oficials, del que diuen i disposen els
Butlletins Oficials dels Estats, hi ha el Poder de veritat que està
per sobre de tot i de tots. Cada President de qualsevol país té
una autonomia relativa de poder i ell té consciència clara dels
seus límits i sap que si traspassa els que li son permesos li pot
passar qualsevol cosa, encara que sigui un President dels Estats
Units i es digui John Fitzerald Keneddy, per exemple.
Dins de cada Estat, l'autèntic Poder parcial que
administren tampoc s'exerceix tot des de les disposicions oficials
del seu Govern. A Espanya el Poder el té Castella, poble fort i
amb irrefrenable sentit hegemònic,- penso que creuen inspirat
per gràcia divina,- que malda sempre per fer una Espanya única,
amb una sola llengua i una mateixa manera de ser. Una
Espanya feta com Déu va fer l'home, a la seva imatge i
semblança.
Així, en reunions secretes en qualsevol poble castellà, es
condueix la immigració cap els pobles diferents i tossuts per
diluir les seves senyals d'identitat i es creen els estereotips
necessaris per desacreditar qualsevol dissidència amb
pretensions de personalitat pròpia. I qui sap si la mateixa ETA,
que mata amb mesura, avisant de l'esclat de les bombes quinze
minuts abans, no és un instrument preciós per generalitzar la
idea que només el nacionalisme espanyol és benèfic i els altres,
criminals.
El Poder és difús, s'expressa en parcialitats molt
controlades perquè els fins siguin els desitjats. Ningú coneix les
persones que l'exerceixen, però és fàcil de presumir quins
personatges hi trobaríem si poguéssim estirar el fil de la troca
fins el seu final. Segur que allà, en estranya companyonia, hi ha
les grans empreses que fabriquen armes, els que controlen els
vèrtexs dels negocis de les drogues, els magnats del petroli, la
gran banca, les vessants econòmiques de les grans religions...
Tot això és molt trist, però encara és més trist que el món
combregui cada dia amb les entelèquies dites democràcia i
llibertat, ninot molt ben vestit per Poder per anar tirant de la
rifeta, sigui dit amb l'escarni que aquest diminutiu representa.
Tenim mala peça al teler, considerant aquell axioma que
diu que el Poder abusa dels pobles en proporció directa a la
seva debilitat mental.
|
|
