 |
L L E G I R
El plaer de llegir s'ha anat perdent. Jo diria que té en contra massa
oferta immediata que no deixa el temps necessari, si no se'n tenen ganes de
veritat. Potser la televisió és l'inconvenient més gran per trobar el moment
d'agafar el llibre.
És cert que, de vegades, una imatge val per mil paraules i
això potser explica que molta gent es quedi paralitzada davant la
televisió. El que no s'explica és que al cap de tants anys
d'esperar aquella imatge meravellosa que no arriba, o bé només
molt de tant en tant , encara es quedi el personal com esclavitzat
mirant vulgaritats que roben part important de la vida.
La televisió és un gran medi d'informació del que jo no en
voldria pas prescindir, però que s'ha de dosificar. Cal fer-se cada
dia una llista de les coses que es volen veure i prescindir de la
resta.
Tot i amb una selecció adient, però, el temps de llegir no
abasta tot el que es publica. Llegir un diari d'informació amb els
seus articles d'opinió i contrastar-ho tot en altres fonts per mirar
d'establir un criteri personal d'entre les variades maneres
interessades d'explicar les coses que passen i que és la pràctica
periodística d'avui, a mi personalment m'ocupa més de tres
hores cada dia.
Els dies no s'allarguen, les hores passen i ve la nit i et ve
la son. Has llegit els diaris, has fet altres coses que també
importen, el teu passeig diari, la vida social que et correspon,
incloses tertúlies de vegades llargues i apassionades, les teves
gimnàstiques neuronals amb les fitxes de dòmino o amb les
cartes de bridge i per fas o per nefas , t'has perdut una gran part
d'informació .
Si això és així en els temes de coneixement, no cal dir que
la novella ha desaparegut per a mi i em sap molt de greu, perquè
és l'art literari que més admiro, potser per la meva incapacitat
absoluta d'inventar històries.
Jo penso que seria capaç d'escriure'n una de sola, de
novel·la, però fent trampa, jugant amb alguna fantasia de la
meva pròpia vida i retratant les persones que m'envolten i que
conec prou bé per incorporar-les al meu relat. Inventar
personatges i crear una trama coherent en l'acció i en les
psicologies dels actors és com un joc de màgia, que sempre
m'ha deixat amb la boca oberta.
Potser el meu problema de manca de temps acabi
resolent-lo la ciència, que cada dia fa miracles més sorprenents.
Només es tractaria d'injectar a les venes tota la informació, que
passés directament al cervell i deixés els ulls i les hores per la
lectura de tantes pàgines que ara es perden..
|
|
