 |
|
G E N T J O V E
Els vells tenim molt poc contacte amb la joventut. Es diu
que abans se'ns tenia en compte per l'experiència que teníem i
perquè els podíem explicar moltes coses que avui es veu que no
fan cap falta. Així, se'ns té respectuosament oblidats i quan
anem pel carrer les mirades ens rellisquen a les vores i a
nosaltres només ens mirem nosaltres mateixos per veure quina
fila fem i qui aguanta millor.
De la joventut només en tenim perspectives mediàtiques i
referències de proximitat dubtosa. Conèixer de prop una persona
jove i tenir-hi converses sobre les moltes coses de la vida que es
mereixen ser debatudes des de punts de vista tan diversos com
hi ha entre generacions extremes, només deu ser producte de la
casualitat.
A mi, l'ordinador m'ha donat aquesta possibilitat. El món
de la informàtica és complicat i la gent espessa com jo necessita
assistència periòdica. Al començar, una vegada a la setmana i
ara de tant en tant, però de manera indispensable. Sempre hi ha
una tecla mal tocada i algú t'ha de dir on ho has fet malament.
Per aquesta tasca un bon amic em va posar en contacte amb la
Francesca Català, que fa la mateixa feina per ell i s'ha convertit
en indispensable per a tots dos.
La Cesca és una noia dels nostres dies, absolutament.
Treballa a la Generalitat i està acabant la carrera d'advocat. És
comunicativa i té amics a tot arreu. Té la família al seu poble i viu
en un pis compartit aquí, a Barcelona Els orígens, amb un pare
llenyataire i la mare, que té una merceria al poble, li donen el toc
de la terra que no tenim els que hem viscut gairebé sempre
envoltats de ciment.
La Cesca té sentit de l'humor i capacitat dialèctica. Li
agrada parlar de tot i sap fonamentar les seves opinions. Les
converses amb ella son refrescants i et posen en contacte amb
aspectes de la vida que reflecteixen les noves maneres d'avui
que tu només coneixes d'oïdes.
Fora del nostre tracte, em fa crítica de les coses que
escric i quan vaig decidir fer un recull de papers per als meus
amics, ella va ser l'eina necessària i efectiva i això també ens ha
donat molts motius de comentaris, corregint moltes vegades
aspectes millorables de la meva producció.
La Cesca és una noia ben plantada i maca. És de les
noies que quan jo era jove m'agradaven, però a distància,
perquè les veia massa dones per la meva gens espectacular
masculinitat. Les meves preferents debilitats les provocaven
dones més petites i això em va be perquè m'allunya de cap deliri
andropàusic.
Ella m'explica de vegades les dificultats d'adaptar-se als
nois d'avui, que no saben bé el què volen i jo li dono la meva
opinió a propòsit del desconcert que viuen els homes davant la
dona nova, tan diferent de totes les mares de tots els nois que
coneixen.
Em dona detalls d'amics amb qui es relaciona, alguns
estrangers. Aquestes històries exciten el meu patriotisme i l'hi he
dit més d'una vegada que no faci bromes, que una dona com
ella s'ha de quedar a Catalunya. ( Jo li dic amb aquestes
paraules, però el meu pensament exacte és més barroer i
directe: - "aquests pits s'han de quedar a casa."-)
Estic segur que tindrà sort i un dia ja no podrà esmenarme
errors de tecles mal tocades ni conversar llargament sobre
Déu i sa mare i els homes i les dones. La vida la portarà
segurament per camins satisfactoris i espero que en els seus
records em tingui en la llista dels bons amics.
|
|
|
|
|
|
