 |
E U R O
-La idea d'una unió dels Estats d'Europa sempre m'ha
semblat bona i l'he seguida amb interès des dels primers intents
amb aquella primera Unió del carbó i de l'acer.
He pensat sempre, però, que aquell propòsit, per reeixir,
hauria de superar els actuals Estats per crear un govern de tots
els pobles d'Europa i això els costaria molt d'acceptar a cada un
d'ells, que haurien de renunciar als seus petits o grans orgulls
nacionals.
Democràcia vol dir govern del poble i si Europa Unida ha
de ser quelcom algun dia, serà quan els autèntics protagonistes
siguin els pobles i no els Estats, entitats que hauran cedit el seu
poder a la Comunitat. I això ho veig impossible per molts anys.
Està bé, però, anar-se preparant i tenir uns equips que
vagin pensant en les formes i maneres d'un futur que ha de
venir; Però em dóna tota la impressió que en aquells equips s'hi
van enquibint tots els elements sobrants de tots els governs de
tots els països i tots els germans i tots els cunyats i tots els
amics de tots els germans i de tots els cunyats de tots els països
que, a més de amics i familiars, tenen molta barra.
Aquell equip, doncs, ens costa un dineral i es tan
excessiu que es deuen ensopegar pels passadissos i cada
consens que aconsegueixen a propòsit d'un cavall en deuen
sortir dos camells o tres granotes.
Aquests pensaments tan negatius me'ls provoca la
moneda que s'han inventat després d'anys de pensar-hi
seriosament, l'euro. Que amb els segles d'experiència d'Europa
en encunyació de monedes no se'ls ocorri un forat al mig de la
peça de 0,50 cèntims, com el nostre ral, o bé un perfil octogonal
o altres, és incomprensible.
Els americans es deuen fer un tip de riure.
|
|
