 |
B A N D E R E S
Abans de parlar de les coses que em suggereix
l'exhibició de la monumental bandera que el senyor Aznar ha fet
posar a la Plaça de Colón, de la capital del regne, crec que és bo
pensar molt be què és i què representa la bandera per a cada
ciutadà.
Quan hi ha convulsions al carrer i es temen
conseqüències dolentes de cap mena, el més prudent és tornar
cap a casa el més aviat possible, perquè les parets de la llar
donen la sensació de seguretat que en aquell moment es
necessita.
A la bandera se l'hi demana també aquesta sensació de
seguretat : Sota el tremolor d'aquell drap de colors t'has de
sentir protegit i amb la seguretat que el mal només et podria
venir de fora. Neix doncs, naturalment, un agraïment al drap
protector i quan has viscut moments dramàtics i sota la bandera
s'ha aconseguit la victòria, aquell agraïment es por convertir en
amor.
En canvi, el drap que onegi sobre els caps dels que
vinguin contra tú amb les armes a la ma és, per definició, tot el
contrari que la bandera pròpia. És la protectora dels que et volen
fer mal i, facin el que facin els pobles en el futur i per més que
després de la guerra vingui la pau, aquella combinació de colors
no et caurà mai be. Podràs acceptar-la, però no l'estimaràs mai.
(Un record personal que explica aquests sentiments son
els avions que ens venien a bombardejar Barcelona els tristos
dies de la guerra civil, que quan volaven baixos deixaven veure a
cada costat del seu fussellatge la bandereta tricolor , i que també
la portava el que va deixar anar la bomba que va matar la
Clementina Bolsa, companya de classe, al sortir del col-legi.)
També s'ha de dir de les banderes que, en cas de
conflictes armats, solen tenir a Déu nostre senyor al seu costat,
a favor dels seus interessos. És un enigma que no s'ha aclarit
mai i seria bo que ho esbrinessin , perquè amb el suposat ajut de
Déu han mort molts milers de milers d'innocents al cap de la
història.
Que el nostre President del Govern fes posar la
monumental bandera al centre de la Capital d'Espanya és un
acte absolutament coherent amb els seus ideals falangistes de
tota la vida. Potser els va dissimular, com va fer tot el "lobby"
patrioter de sempre, mentre es parlava de transició ; Però quan
el PP va guanyar per majoria absoluta el Govern de l'Estat, el
senyor José Maria Aznar va creure que ja no calia amagar-se de
res i va anar per la feina sagrada de restituir els autèntics valors
de l'Espanya eterna, "Una, Grande y Libre" , aquella en la que
tots tenim la mateixa sang i la mateixa llengua i esperem "bajo
los luceros" un "nuevo amanecer".
Molta gent està escandalitzada per aquest
comportament, però jo penso que aquest acte, sumat a l'abús de
poder constant i a la poca talla d'estadista demostrada en el
tracte de les diferents sensibilitats que hi ha a l'Estat, i aquesta
manera de voler apagar els focs d'Euzkadi amb benzina, deuen
tenir els correligionaris espantats, perquè n'ha fet més que un
gra massa.
I penso que les conseqüències de tot això serà que cap
nou govern tindrà majoria absoluta mai més i haurà de
consensuar tot el que calgui, el que centrarà les accions de tota
mena, segurament a favor de la majoria del poble, o, al menys,
mai contra un sector determinat.
Aquest és el meu pensament i la meva esperança.
|
|
