 |
Quinqueni
Fa de bon recordar que la festa que fem avui en honor d’en Carles Verdú, forma part de les bones costums que ha anat adoptant al cap dels anys la Penya dels Dilluns.
Aquesta Penya, que és autònoma, pot dir amb orgull que mai i en cap circumstància ha presentat problemes al seu poder central, que és la Penya Matinera del Club de Tennis de la Salut.
I, com autònoms, Déu ni do de les coses que hem fet.
Ja fa molts anys de l’invenció dels dilluns sabàtics, de les celebracions anyals de cava i pastís de la Cristin i de la festa grossa del dinar quinquenal quan ens toca pagar a cada un de nosaltres i que sembla que no ens
cansa, perquè és una convidada a gent que estimes i que saps que t’estima.
De totes maneres, amic Carles, hem de reconèixer que avui, en la teva celebració, ens has colat un gol a pilota parada des del centre del camp i que ha entrat just per l’esquadra, al portar el dinar a la Rosa d’en Jordi.
La Rosa és la única dona socia de la Penya Matinera i ho és perquè recorda que en Jordi ens estimava com nosaltres l’estimàvem a ell i nosaltres l’estimem a ella perquè en Jordi l’estimava.
És, com si diguéssim un amor de retruc, en que tots els amors es truquen i es retruquen.
Tot plegat una bona festa, Carles. Que per molts anys i amb moltes felicitats.
|
|
