 |
M'he tret un pes de sobre
Des de ja fa molt de temps, rebia al meu correu missatges ofensius que em tenien desconcertat.
Un dels missatges em va arribar com resposta a alguna cosa escrita per mi, on em posaven a caldo. Vaig comentar-ho amb el senyor Administrador (no recordo de quin grup), i em va recomanar canviar el meu nik.
Em vaig excusar de fer-ho, explicant les conseqüències d’una meningitis passada, que em va deixar amb la memòria clapejada: Hi ha coses que recordo, i altres que no puc fer-ho.
Especialment amb els noms sóc una absoluta calamitat, motiu per el que els meus niks inoblidables quasibé sempre es refereixen al meu poble, que és Sant Andreu, i per això he sigut, en diversos casos,
SANTA, SANTANDREU3 I SANTANDREU1. I per el nom clau, solc usar “peretdevic”, que també és una referència que no oblidaré mai.
Resulta que quan va començar la revolta del 36, jo estava de vacances del col.legi de Manlleu dels “Hermanos de la Doctrina Cristiana”, que era del grup Lasalle.
Llavors, desaparegut amb la revolta del 36 vàrem començar el nou curs a l’Acadèmia Almi, sucursal de Sant Andreu, on teníem un únic mestre per totes les assignatures, que era el senyor Tauler.
Aquest senyor mestre, d’entrada, va batejar-nos a tots els que procedíem de col·legis religiosos, amb el nom genèric de ” frailípedos”.
Més endavant, quan ja ens va anar coneixent, va adonar-se que a la classe hi havia tres Pere, i ho va resoldre sense pensar-s’ho dues vegades: Érem en Peret d’aquí, en Peret d’allà i en Peret de vic, que
venia d’un col·legi que estava a la vora de Vic i que era jo.
Així és que no vaig canviar el meu nik, i de tant en tant seguia llegint al·lusions a aquell tal SEMPERE, sempre poc agradables, però ja vaig quedar tranquil perquè aquell SEMPERE no era jo.
I avui, al meu diari AVUI, llegeixo una referència precisa d’un tal JOAN GARCIA SENTANDREU, blavero insigne i anticatalà recalcitrant, que s’ha muntat varis grups i propòsits de partits polítics que no han arribat mai enlloc, i sempre amb intercalacions violentes.
Ja he explicat que feia temps que no em preocupava la assemblada de noms, però ara estic més tranquil, la veritat.
Que tingui sort en SENTANDREU i si ens surt amb alguna idea que pugui amillorar de veritat el confós estat de coses als pobles d’aquesta desgraciada península, jo li donaré el meu suport.
|
|
