 |
Gegants
A Casp hi vàrem perdre bous i esquelles
i a Madrid, fent bugades, mols llençols,
En els negocis amb els espanyols
molt més que catalans, semblem titelles.
Per el toc imperial de les Castelles
ells reparteixen amb pocs protocols:
dels préssecs ens en donen els pinyols
i del cabrit es queden les costelles.
Es diu que som tant vius els catalans
i bons negociadors. No m’ho puc creure.
Només son de cartró els nostres gegants
i si n’hi ha de veritat, jo no els sé veure.
I si és que no n’hi ha, estimats germans,
seguirem com cornuts, pagant el beure.
|
|
