 |
Enginyers
En tinc varis, d’amics de la mateixa feina.
Reconec que els grans avanços de la civilització els deuen molt, junt amb altres savis, però jo crec que també son responsables de les coses que conjuntament han portat el món a un moment molt difícil, el que jo penso que és un autèntic atzucac.
En Dury, que és un dels millors amics que tinc, com tots els enginyers pensen que la tècnica i l’enginy de l’home ens trauran de tots els problemes i que sempre tindrem un futur ple d’oportunitats.
Hi hauran succedanis energètics, controlarem la capa d’ozó i trobarem la manera de que els 6 milers de milions d’habitants del món arribaran a un nivell de vida digne, com la resta dels altres pobles.
Jo em reconec un ignorant al seu costat, però tinc visions hipotètiques de les coses que han de passar i com més voltes dono als meus pensaments, més crec que no vaig errat, encara que reconec que el futur estarà sempre en mans del Creador.
Tinc entès que els científics pensen que quan un cos celeste ha tingut aigua, és que han generat algun tipus de vida, i que els que sembla que no n’han tingut mai, d’aigua, van fent els seus recorreguts
incògnits, però exactes, qui sap amb quin destí en el futur.
També penso que la terra té avui la mateixa quantitat d’aigua que el primer dia que el Creador la fer començar a donar voltes al Sol.
I semblen evidents alguns desequilibris. Cada home és com una
bossa que conté un 80% d’aigua, i un altre 20% d’altres components.
I hi ha una superpoblació que conté l’aigua que manca al bon funcionament general de la vida del planeta.
Naturalment que aquest no pot ser el problema que poden resoldre el savis, però si que ho pot fer la naturalesa del món, que sap que té més terra verge a sota dels mars que la petita part que hem maltractat fins el seu esgotament.
La meva imaginació em porta a pensar que la terra, que és un ser viu i que ha de tenir, per força, un instint de conservació, en qualsevol moment podria originar un altre diluvi, que no seria pas el primer, ensorrar el món que coneixem i fer-lo regenerar en el fons del mar uns quants milions d’anys, mentre feia emergir una altre part de terra i donar a l’home una altre oportunitat.
Llavors hi hauria molta menys gent a la terra i, conseqüentment, més aigua i si l’home comencés una nova vida, i no fos tan estúpid com els nostres ancestres, podrien crear unes lleis que no permetessin que cap home pogués tenir més diners dels necessaris per mantenir, per exemple, les tres primeres generacions d’hereus i la riquesa econòmica que es volgués amagar el pogués localitzar un sistema judicial que tallés d’arrel tots els intents de fer trampa,com havia passat en els vells temps.
Potser, perquè les coses poguessin anar per aquest camí, seria necessari que la dona portés les regnes generals dels comportaments de cada país i no hi deixés mai que l’home hi posés cullerada.
Mols pensen que la dona, com a tot ser humà, podria tenir les mateixes temptacions, peró la Justicia actuaria igual amb les dones que amb els homes i, d’altre banda, no tindria el vici masculí, el sentit de superioritat que li fa traure l’espasa quan la paraula ha estat insuficient per imposar el seu pensament.
Finalment, l’home ja ha demostrat fins avui la seva total incompetència en els afers de Govern i deixar que les dones prenguéssin el relleu podria donar resultats igual de dolents, però honradament
s’ha de pensar que pitjor, no ho podrien fer mai.
|
|
